Gobierno de España. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad. Imserso Logo del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia Portal de la Dependencia

Cercar en els continguts d’Imserso

Seccions Informatives

CAPÍTOL III La dependència i la seva valoració

Article 26. Graus de dependència.

1. La situació de dependència es classifica en els graus següents:

  1. Grau I. Dependència moderada: quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària, almenys una vegada al dia o té necessitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.
  2. Grau II. Dependència severa: quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària dues o tres vegades al dia, però no vol el suport permanent d’un cuidador, o té necessitats d’ajuda extensa per a la seva autonomia personal.
  3. Grau III. Gran dependència: quan la persona necessita ajuda per realitzar diverses activitats bàsiques de la vida diària diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessita el suport indispensable i continu d’una altra persona o té necessitats de suport generalitzat per a la seva autonomia personal.

2. Cadascun dels graus de dependència establerts en l’apartat anterior es classifiquen en dos nivells, en funció de l’autonomia de les persones i de la intensitat de l’atenció que requereix.

3. Els intervals per determinar els graus i nivells s’estableixen en el barem a què es refereix l’article següent.

Article 27. Valoració de la situació de dependència.

1. Les comunitats autònomes han de determinar els òrgans de valoració de la situació de dependència, les quals han d’emetre un dictamen sobre el grau i nivell de dependència, amb especificació de les atencions que la persona pugui requerir. El Consell Territorial ha d’acordar uns criteris comuns de composició i actuació dels òrgans de valoració de les comunitats autònomes que, en tot cas, han de tenir caràcter públic.

2. El grau i nivells de dependència, als efectes de valorar-los, es determinen mitjançant l’aplicació del barem que s’acordi en el Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència perquè posteriorment els aprovi el Govern mitjançant un reial decret. Aquest barem té entre els seus referents la Classificació Internacional del Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF), adoptada per l’Organització Mundial de la Salut.

3. El barem ha d’establir els criteris objectius de valoració del grau d’autonomia de la persona, de la seva capacitat per realitzar les diferents activitats de la vida diària, els intervals de puntuació per a cada un dels graus i nivells de dependència, i el protocol amb els procediments i tècniques a seguir per a la valoració de les aptituds observades, si s’escau.

4. El barem ha de valorar la capacitat de la persona per portar a terme per si mateixa les activitats bàsiques de la vida diària, així com el suport i la supervisió que necessitin per fer-les les persones amb discapacitat intel·lectual o amb malaltia mental.

5. La valoració s’ha de fer tenint en compte els corresponents informes sobre la salut de la persona i sobre l’entorn en què visqui, i considerant, si s’escau, les ajudes tècniques, ortesis i pròtesis que li hagin estat prescrites.

© Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso) 2009

Alguns documents poden presentar problemes de accessibilitat. L’Imserso es compromet a facilitar- los en format accessible a qui ho sol· licitiObre nova finestra.