Portal de la Dependencia

• Bienvenidos
• Benvinguts
• Ongi etorri
• Benvidos
• Welcome
• Bienvenue

Cercar en els continguts d’Imserso

Cercador:

• Inici
• Contacte
• Llei de Dependència
• Òrgans Gestors
• Fòrums

• Article 28. Procediment per al reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del Sistema.
• Article 29. Programa individual d’atenció.
• Article 30. Revisió del grau o nivell de dependència i de la prestació reconeguda.
• Article 31. Prestacions d’anàloga naturalesa i finalitat.

Article 28. Procediment per al reconeixement de la situació de dependència i del dret a les prestacions del Sistema.

1. El procediment s’inicia a instància de la persona que pugui estar afectada per algun grau de dependència o de qui exerceixi la representació, i la seva tramitació s’ha d’ajustar a les previsions que estableix la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, amb les especificitats que en resultin.

2. El reconeixement de la situació de dependència s’ha d’efectuar mitjançant una resolució expedida per l’Administració autonòmica corresponent a la residència del sol·licitant i té validesa a tot el territori de l’Estat.

3. La resolució a què es refereix l’apartat anterior ha de determinar els serveis o prestacions que corresponen al sol·licitant segons el grau i nivell de dependència.

4. En el supòsit de canvi de residència, la comunitat autònoma de destí ha de determinar, en funció de la seva xarxa de serveis i prestacions, els que corresponguin a la persona en situació de dependència.

5. Els criteris bàsics de procediment per al reconeixement de la situació de dependència i les característiques comunes de l’òrgan i els professionals que procedeixin a fer el reconeixement els ha d’acordar el Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.

6. Els serveis de valoració de la situació de dependència, la prescripció de serveis i prestacions i la gestió de les prestacions econòmiques que preveu aquesta Llei, les han d’efectuar directament les administracions públiques i no poden ser objecte de delegació, contractació o concert amb entitats privades.

Article 29. Programa individual d’atenció.

1. En el marc del procediment de reconeixement de la situació de dependència i les prestacions corresponents, els serveis socials corresponents del sistema públic han d’establir un programa individual d’atenció en què s’han de determinar les modalitats d’intervenció més adequades a les seves necessitats entre els serveis i les prestacions econòmiques que preveu la resolució per al seu grau i nivell, amb la participació, amb la consulta prèvia i, si s’escau, l’elecció entre les alternatives proposades del beneficiari i, si s’escau, de la seva família o entitats tutelars que el representin.

2. El programa individual d’atenció ha de ser revisat:

1. A instància de l’interessat i dels seus representants legals.
2. D’ofici, en la forma que determini i amb la periodicitat que prevegi la normativa de les comunitats autònomes.
3. Amb motiu del canvi de residència a una altra comunitat autònoma.

Article 30. Revisió del grau o nivell de dependència i de la prestació reconeguda.

1. El grau o nivell de dependència és revisable, a instància de l’interessat, dels seus representants o d’ofici per les administracions públiques competents, per alguna de les causes següents:

1. Millora o empitjorament de la situació de dependència.
2. Error de diagnòstic o en l’aplicació del barem corresponent.

2. Les prestacions poden ser modificades o extingides en funció de la situació personal del beneficiari, quan es produeixi una variació de qualsevol dels requisits establerts per reconèixer-les, o per incompliment de les obligacions que regula aquesta Llei.

Article 31. Prestacions d’anàloga naturalesa i finalitat.

La percepció d’una de les prestacions econòmiques que preveu aquesta Llei dedueix de la seva quantia qualsevol altra prestació d’anàloga naturalesa i finalitat establerta en els règims públics de protecció social. En particular, se’n dedueix el complement de gran invalidesa que regula l’article 139.4 de la Llei general de la Seguretat Social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, el complement de l’assignació econòmica per fill a càrrec més gran de 18 anys amb un grau de minusvalidesa igual o superior al 75%, el de necessitat d’una altra persona de la pensió d’invalidesa no contributiva, i el subsidi d’ajuda a tercera persona de la Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids (LISMI).