Gobierno de España. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad. Imserso Logo del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia Portal de la Dependencia

Cercar en els continguts d’Imserso

Seccions Informatives

TÍTOL III - Infraccions i sancions

Article 42. Responsables.

1. Només poden ser sancionades per fets constitutius d’infracció administrativa les persones físiques o jurídiques que en siguin responsables.

2. Es consideren autors de les infraccions tipificades per aquesta Llei els qui realitzin els fets per si mateixos, conjuntament o a través de persona interposada.

3. També tenen la consideració d’autors els qui cooperin en la seva execució mitjançant una acció o omissió sense la qual la infracció no s’hauria pogut portar a terme.

Article 43. Infraccions.

Constitueix una infracció:

  1. Dificultar o impedir l’exercici de qualssevol dels drets reconeguts en aquesta Llei.
  2. Obstruir l’acció dels serveis d’inspecció.
  3. Negar el subministrament d’informació o proporcionar dades falses.
  4. Aplicar les prestacions econòmiques a finalitats diferents d’aquelles per a les quals s’atorguen, i rebre ajudes, en espècie o econòmiques, incompatibles amb les prestacions que estableix aquesta Llei.
  5. Incomplir les normes relatives a l’autorització d’obertura i funcionament i d’acreditació de centres de serveis d’atenció a persones en situació de dependència.
  6. Tractar discriminatòriament les persones en situació de dependència.
  7. Conculcar la dignitat de les persones en situació de dependència.
  8. Generar danys o situacions de risc per a la integritat física o psíquica.
  9. Incomplir els requeriments específics que formulin les administracions públiques competents.

Article 44. Classificació de les infraccions.

1. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus, d’acord amb criteris de risc per a la salut, gravetat de l’alteració social produïda pels fets, quantia del benefici obtingut, intencionalitat, nombre d’afectats i reincidència.

2. Es qualifiquen de lleus les infraccions tipificades d’acord amb l’article 43 quan s’hagin comès per imprudència o simple negligència, i no comportin un perjudici directe per a les persones en situació de dependència.

3. Es qualifiquen d’infraccions greus les tipificades d’acord amb l’article 43 quan comportin un perjudici per a les persones, o s’hagin comès amb dol o negligència greu. També tenen la consideració de greus les que comportin qualssevol de les circumstàncies següents:

  1. Reincidència de falta lleu.
  2. Negativa absoluta a facilitar informació o a prestar col·laboració als serveis d’inspecció, així com el falsejament de la informació proporcionada a l’Administració.
  3. Coaccions, amenaces, represàlies o qualsevol altra forma de pressió exercida sobre les persones en situació de dependència o les seves famílies.

4. Es qualifiquen d’infraccions molt greus totes les definides com a greus sempre que hi concorri alguna de les circumstàncies següents:

  1. Que atemptin greument contra els drets fonamentals de la persona.
  2. Que es generi un greu perjudici per a les persones en situació de dependència o per a l’Administració.
  3. Que suposin reincidència de falta greu.

5. Es produeix reincidència quan, en cometre la infracció, el subjecte ja hagi estat sancionat per aquesta mateixa falta, o per una altra d’una gravetat igual o superior o per dues o més infraccions de gravetat inferior, durant els dos últims anys.

Article 45. Sancions.

1. Les infraccions a aquesta Llei les han de sancionar les administracions competents amb la pèrdua de les prestacions i subvencions per a les persones beneficiàries; amb multa per als cuidadors no professionals; i amb multa i, si s’escau, pèrdua de subvencions, cessament temporal de l’activitat o tancament de l’establiment, local o empresa per a les empreses proveïdores de serveis. En tot cas, la sanció implica el reintegrament de les quantitats percebudes indegudament.

2. La graduació de les sancions ha de ser proporcional a la infracció comesa i s’ha de ponderar segons els criteris següents:

  1. Gravetat de la infracció.
  2. Gravetat de l’alteració social i perjudicis causats.
  3. Risc per a la salut.
  4. Nombre d’afectats
  5. Benefici obtingut.
  6. Grau d’intencionalitat i reiteració.

3. La graduació de les multes s’ha d’ajustar al següent:

  1. Per infracció lleu, multa de fins a 300 euros als cuidadors i fins a trenta mil euros als proveïdors de serveis.
  2. Per infracció greu, multa de tres-cents a tres mil euros als cuidadors; i de trenta mil un a noranta mil euros als proveïdors de serveis.
  3. Per infracció molt greu, multa de tres mil un a sis mil euros als cuidadors; i de noranta mil un fins a un màxim d’un milió euros als proveïdors de serveis.

4. En els supòsits en què s’acordi la suspensió de prestacions o subvencions, aquesta s’ha de graduar entre un i sis mesos segons la gravetat de la infracció.

5. A més, en els casos d’especial gravetat, reincidència de la infracció o transcendència notòria i greu, les infraccions molt greus s’han de sancionar amb la suspensió temporal de l’activitat per un màxim de cinc anys o, si s’escau, amb el tancament de l’empresa o la clausura del servei o establiment.

6. Durant la substanciació del procediment sancionador, l’Administració competent pot acordar, com a mesura cautelar, la suspensió de qualsevol tipus d’ajudes o subvenció de caràcter financer que el particular o l’entitat infractora hagi obtingut o sol·licitat de l’Administració pública esmentada.

7. Durant la substanciació del procediment per infraccions greus o molt greus, i davant la possibilitat de causar perjudicis de reparació difícil o impossible, l’Administració competent pot acordar, com a mesura cautelar, el tancament del centre o la suspensió de l’activitat.

Article 46. Prescripció.

1. Les infraccions a què es refereix aquesta Llei prescriuen:

  1. Al cap d’un l’any, les lleus.
  2. Al cap de tres anys, les greus.
  3. Al cap de quatre anys, les molt greus.

2. El termini de prescripció comença a comptar-se a partir del dia que s’hagi comès la infracció i s’interromp per la iniciació, amb coneixement de l’interessat, del procediment sancionador.

3. Les sancions imposades per faltes molt greus prescriuen al cap de cinc anys, per faltes greus al cap de quatre anys i per faltes lleus al cap d’un any.

Article 47. Competències.

1. Les comunitats autònomes han de desenvolupar el quadre d’infraccions i sancions que preveu aquesta Llei.

2. La incoació i instrucció dels expedients sancionadors, així com la imposició de les sancions corresponents, correspon a cada Administració pública en l’àmbit de les seves respectives competències.

3. En l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, l’òrgan competent per imposar les sancions per conductes que l’article 43 preveu com a infraccions és:

  1. El titular de la Direcció General de l’Institut de Persones Grans i Serveis Socials, quan es tracti de sancions per la comissió d’infraccions lleus.
  2. El titular de la Secretaria d’Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat, quan es tracti de sancions per la comissió d’infraccions greus.
  3. El titular del Ministeri de Treball i Afers Socials, quan es tracti de sancions per la comissió d’infraccions molt greus, si bé es requerirà l’acord previ del Consell de ministres quan les sancions siguin d’una quantia superior a 300.000 euros o en els supòsits de tancament de l’empresa o clausura del servei o establiment.

© Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso) 2009

Alguns documents poden presentar problemes de accessibilitat. L’Imserso es compromet a facilitar- los en format accessible a qui ho sol· licitiObre nova finestra.