Gobierno de España. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Secretaría de Estado de Servicios Sociales e Igualdad. Imserso Logo del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia Portal de la Dependencia

Cercar en els continguts d’Imserso

Seccions Informatives

TÍTOL PRELIMINAR - Disposicions generals

Article 1. Objecte de la Llei.

1. Aquesta Llei té per objecte regular les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici del dret subjectiu de ciutadania a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, en els termes que estableixen les lleis, mitjançant la creació d’un Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, amb la col·laboració i participació de totes les administracions públiques i la garantia per l’Administració General de l’Estat d’un contingut mínim comú de drets per a tots els ciutadans en qualsevol part del territori de l’Estat espanyol.

2. El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència respon a una acció coordinada i cooperativa de l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes, que preveu mesures en totes les àrees que afecten les persones en situació de dependència, amb la participació, si s’escau, de les entitats locals.

Article 2. Definicions.

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

1. Autonomia: la capacitat de controlar, afrontar i prendre, per pròpia iniciativa, decisions personals sobre com viure d’acord amb les normes i preferències pròpies, així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària.

2. Dependència: l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra o altres persones o ajudes importants per fer activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes per a la seva autonomia personal.

3. Activitats bàsiques de la vida diària (ABVD): les tasques més elementals de la persona, que li permeten desenvolupar-se amb un mínim d’autonomia i independència, com ara: la cura personal, les activitats domèstiques bàsiques, la mobilitat essencial, reconèixer persones i objectes, orientar-se, entendre i executar ordres o tasques senzilles.

4. Necessitats de suport per a l’autonomia personal: les que requereixen les persones que tenen discapacitat intel·lectual o mental per fer efectiu un grau satisfactori d’autonomia personal en el si de la comunitat.

5. Atencions no professionals: l’atenció prestada a persones en situació de dependència en el seu domicili, per persones de la família o del seu entorn, no vinculades a un servei d’atenció professionalitzada.

6. Atencions professionals: les prestades per una institució pública o entitat, amb i sense ànim de lucre, o professional autònom entre les finalitats de la qual hi hagi la prestació de serveis a persones en situació de dependència, ja siguin en la seva llar o en un centre.

7. Assistència personal: servei prestat per un assistent personal que realitza o col·labora en tasques de la vida quotidiana d’una persona en situació de dependència, amb vista a fomentar la seva vida independent, de manera que promogui i potenciï la seva autonomia personal.

8. Tercer sector: organitzacions de caràcter privat sorgides de la iniciativa ciutadana o social, sota diferents modalitats que responen a criteris de solidaritat, amb fins d’interès general i absència d’ànim de lucre, que impulsen el reconeixement i l’exercici dels drets socials.

Article 3. Principis de la Llei.

Aquesta Llei s’inspira en els principis següents:

  1. El caràcter públic de les prestacions del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.
  2. La universalitat en l’accés de totes les persones en situació de dependència, en condicions d’igualtat efectiva i no-discriminació, en els termes que estableix aquesta Llei.
  3. L’atenció a les persones en situació de dependència de manera integral i integrada.
  4. La transversalitat de les polítiques d’atenció a les persones en situació de dependència.
  5. La valoració de les necessitats de les persones, atenent criteris d’equitat per garantir la igualtat real.
  6. La personalització de l’atenció, tenint en compte de manera especial la situació dels qui requereixen una acció positiva més gran com a conseqüència de tenir un grau de discriminació més alt o menys igualtat d’oportunitats.
  7. L’establiment de les mesures adequades de prevenció, rehabilitació, estímul social i mental.
  8. La promoció de les condicions necessàries perquè les persones en situació de dependència puguin portar una vida amb el grau d’autonomia més gran possible.
  9. La permanència de les persones en situació de dependència, sempre que sigui possible, a l’entorn en què desenvolupen la seva vida.
  10. La qualitat, sostenibilitat i accessibilitat dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependència.
  11. La participació de les persones en situació de dependència i, si s’escau, de les seves famílies i entitats que les representin, en els termes que preveu aquesta Llei.
  12. La col·laboració dels serveis socials i sanitaris en la prestació dels serveis als usuaris del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència que estableixen aquesta Llei i les corresponents normes de les comunitats autònomes i les aplicables a les entitats locals.
  13. La participació de la iniciativa privada en els serveis i prestacions de promoció de l’autonomia personal i atenció a la situació de dependència.
  14. La participació del tercer sector en els serveis i prestacions de promoció de l’autonomia personal i atenció a la situació de dependència.
  15. La cooperació interadministrativa.
  16. La integració de les prestacions que estableix aquesta Llei en les xarxes de serveis socials de les comunitats autònomes, en l’àmbit de les competències que tenen assumides, i el reconeixement i garantia de la seva oferta mitjançant centres i serveis públics o privats concertats.
  17. La inclusió de la perspectiva de gènere, tenint en compte les diferents necessitats de dones i homes.
  18. Les persones en situació de gran dependència han de ser ateses de manera preferent.

Article 4. Drets i obligacions de les persones en situació de dependència.

1. Les persones en situació de dependència tenen dret, amb independència del lloc del territori de l’Estat espanyol on resideixin, a accedir, en condicions d’igualtat, a les prestacions i serveis que preveu aquesta Llei, en els termes que s’hi estableixen.

2. Així mateix, les persones en situació de dependència han de gaudir de tots els drets que estableixen la legislació vigent i, amb caràcter especial, dels drets següents:

  1. A gaudir dels drets humans i llibertats fonamentals, amb ple respecte de la seva dignitat i intimitat.
  2. A rebre, en termes comprensibles i accessibles, informació completa i continuada relacionada amb la seva situació de dependència.
  3. A ser advertit de si els procediments que se li apliquin poden ser utilitzats en funció d’un projecte docent o d’investigació; per allò és necessària l’autorització prèvia, expressa i per escrit, de la persona en situació de dependència o de qui la representi.
  4. Al respecte a la confidencialitat en la recollida i el tractament de les seves dades, d’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
  5. A participar en la formulació i aplicació de les polítiques que afectin el seu benestar, ja sigui a títol individual o mitjançant associació.
  6. A decidir, quan tingui capacitat d’obrar suficient, sobre la tutela de la seva persona i béns, en cas que perdi la seva capacitat d’autogovern.
  7. A decidir lliurement sobre l’ingrés en un centre residencial.
  8. A l’exercici ple dels seus drets jurisdiccionals en el cas d’internaments involuntaris, garantint-se un procés contradictori.
  9. A l’exercici ple dels seus drets patrimonials.
  10. A iniciar les accions administratives i jurisdiccionals en defensa del dret que reconeix aquesta Llei en l’apartat 1 d’aquest article. En el cas dels menors o persones incapacitades judicialment, estan legitimades per actuar en nom seu els qui exerceixin la pàtria potestat o els qui en tinguin la representació legal.
  11. A la igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal, en qualsevol dels àmbits de desplegament i aplicació d’aquesta Llei.
  12. A no patir discriminació per raó d’orientació o identitat sexual.

3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per promoure i garantir el respecte dels drets enumerats en el paràgraf anterior, sense més limitacions en el seu exercici que les directament derivades de la falta de capacitat d’obrar que determina la seva situació de dependència.

4. Les persones en situació de dependència i, si s’escau, els seus familiars o els qui els representin, així com els centres d’assistència, estan obligats a subministrar tota la informació i dades que els requereixin les administracions competents, per valorar el seu grau i nivell de dependència; a comunicar tota classe d’ajudes personalitzades que rebin, i a aplicar les prestacions econòmiques a les finalitats per a les quals van ser atorgades; o a qualsevol altra obligació que prevegi la legislació vigent.

Les persones en situació de dependència i, si s’escau, els seus familiars o els qui els representin, no estan obligats a aportar informació, dades o documentació que constin en poder de l’Administració pública que els sol·liciti o que, d’acord amb la legislació vigent, aquesta pugui obtenir pels seus propis mitjans.

Article 5. Titulars de drets.

1. Són titulars dels drets que estableix aquesta Llei els espanyols que compleixin els requisits següents:

  1. Trobar-se en situació de dependència en algun dels graus establerts.
  2. Per als menors de 3 anys cal atenir-se al que disposa la disposició addicional tretzena.
  3. Residir en el territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dels quals dos han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys el període de residència s’exigeix a qui exerceixi la seva guarda i custòdia.

2. Les persones que, tot i complir els requisits anteriors, no tinguin la nacionalitat espanyola s’han de regir pel que estableixen la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, els tractats internacionals i els convenis que s’estableixin amb el país d’origen. Per als menors que no tinguin la nacionalitat espanyola cal atenir-se al que disposen les lleis del menor vigents, tant en l’àmbit estatal com en l’autonòmic, així com els tractats internacionals.

3. El Govern pot establir mesures de protecció a favor dels espanyols no residents a Espanya.

4. El Govern ha d’establir, amb l’acord previ del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, les condicions d’accés al Sistema d’Atenció a la Dependència dels emigrants espanyols retornats.

© Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso) 2009

Alguns documents poden presentar problemes de accessibilitat. L’Imserso es compromet a facilitar- los en format accessible a qui ho sol· licitiObre nova finestra.