Portal de la Dependencia
La Llei de pressupostos generals de l’Estat de cada exercici ha de determinar la quantia i la forma d’abonament a les comunitats autònomes de les quantitats necessàries per al finançament dels serveis i prestacions que preveu l’article 9 d’aquesta Llei.
El finançament dels serveis i prestacions del Sistema en la Comunitat Autònoma del País Basc i en la Comunitat Foral de Navarra que correspongui, segons el que preveu l’article 32 d’aquesta Llei, a l’Administració General de l’Estat amb càrrec al seu pressupost de despeses s’ha de tenir en compte en el càlcul de la quota basca i de l’aportació navarresa, de conformitat amb el Concert econòmic entre l’Estat i la Comunitat del País Basc i amb el Conveni econòmic entre l’Estat i la Comunitat Foral de Navarra, respectivament.
L’Administració General de l’Estat i les administracions de les comunitats autònomes, de conformitat amb les seves disponibilitats pressupostàries, poden establir acords específics per a la concessió d’ajudes econòmiques amb la finalitat de facilitar l’autonomia personal. Aquestes ajudes tenen la condició de subvenció i es destinen:
Per reglament el Govern ha de determinar la incorporació a la Seguretat Social dels cuidadors no professionals en el règim que els correspongui, així com els requisits i el procediment d’afiliació, alta i cotització.
La prestació econòmica vinculada al servei, la prestació econòmica per a atencions a l’entorn familiar i la prestació econòmica d’assistència personalitzada, que regula aquesta Llei, queden integrades en el Registre de prestacions socials públiques. Amb aquest fi, les entitats i els organismes que gestionin les prestacions esmentades estan obligats a subministrar les dades que, referents a les que s’hagin concedit, s’estableixin en les normes de desplegament d’aquesta Llei.
S’afegeix un nou apartat a l’article 7 del text refós de la Llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2004, de 5 de març, amb el text següent:
«v) Les prestacions econòmiques públiques vinculades al servei per tenir cura de l’entorn familiar i d’assistència personalitzada que deriven de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència.»
1. El Govern, en el termini de sis mesos, ha de promoure les modificacions legislatives que siguin procedents, per regular la cobertura privada de les situacions de dependència.
2. Amb la finalitat de facilitar el cofinançament per part dels beneficiaris dels serveis que s’estableixen en aquesta Llei, s’ha de promoure la regulació del tractament fiscal dels instruments privats de cobertura de la dependència.
Les referències que en els textos normatius s’efectuen a «minusvàlids» i a «persones amb minusvalidesa», s’entenen fetes a «persones amb discapacitat».
A partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, les disposicions normatives que elaborin les administracions públiques han de fer servir els termes «persona amb discapacitat » o «persones amb discapacitat» per denominar-les.
Els qui tinguin reconeguda la pensió de gran invalidesa o la necessitat d’assistència de tercera persona d’acord amb el Reial decret 1971/1999, de 23 de desembre, de procediment per al reconeixement, declaració i qualificació del grau de minusvalidesa, tenen reconegut el requisit de trobar-se en situació de dependència, en el grau i nivell que disposi el desplegament reglamentari d’aquesta Llei.
1. Els poders públics han de fomentar la innovació en tots els aspectes relacionats amb la qualitat de vida i l’atenció de les persones en situació de dependència. Per a això, han de promoure la investigació en les àrees relacionades amb la dependència en els plans de R+D+I.
2. Les administracions públiques han de facilitar el desenvolupament de normativa tècnica i han de donar-li suport, de manera que asseguri la no-discriminació en processos, dissenys i desenvolupaments de tecnologies, productes i serveis, en col·laboració amb les organitzacions de normalització i tots els agents implicats.
El Ministeri de Treball i Afers Socials ha de subscriure acords amb les ciutats de Ceuta i Melilla sobre centres i serveis d’atenció a la dependència en les dues ciutats, i pot participar en el Consell Territorial del Sistema de la manera que aquest determini.
En la participació de les entitats territorials en el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència s’han de tenir en compte les especificitats que reconeixen les diputacions forals en el cas de la Comunitat Autònoma del País Basc, els cabildos en el cas de la Comunitat Autònoma de les Canàries i els consells insulars en el cas de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
1. Sense perjudici dels serveis establerts en els àmbits educatiu i sanitari, el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència ha d’atendre les necessitats d’ajuda a domicili i, si s’escau, prestacions econòmiques vinculades i per a atencions a l’entorn familiar a favor dels nens menors de 3 anys acreditats en situació de dependència. L’instrument de valoració que preveu l’article 27 d’aquesta Llei incorpora a aquests efectes una escala de valoració específica.
2. L’atenció als nens menors de 3 anys, d’acord amb el que disposa l’apartat anterior, s’integra en els diversos nivells de protecció que estableixen l’article 7 d’aquesta Llei i les seves formes de finançament.
3. En el si del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència s’ha de promoure l’adopció d’un pla integral d’atenció per als nens menors de 3 anys en situació de dependència, en què es prevegin les mesures que han d’adoptar les administracions públiques, sense perjudici de les seves competències, per facilitar atenció primerenca i rehabilitació de les seves capacitats físiques, mentals i intel·lectuals.
Les entitats privades que aspirin a gestionar per via de concert prestacions o serveis del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència han d’acreditar amb caràcter previ, en cas que estiguin obligades a fer-ho, el compliment de la quota de reserva per a persones amb discapacitat o, si no, les mesures de caràcter excepcional que estableix l’article 38 de la Llei 13/1082, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, i que regula el Reial decret 364/2005, de 8 d’abril.
Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, han de garantir les condicions d’accessibilitat en els entorns, processos i procediments del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, en els termes que preveu la Llei d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.
Es modifica l’apartat 2 de l’article 145 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, en els termes següents:
Les quanties resultants del que estableix l’apartat anterior d’aquest article, calculades en còmput anual, són compatibles amb les rendes o els ingressos anuals de què, si s’escau, disposi cada beneficiari, sempre que no passin del 25 per 100 de l’import, en còmput anual, de la pensió no contributiva. En cas contrari, s’ha de deduir de l’import de la pensió no-contributiva la quantia de les rendes o ingressos que passin del percentatge esmentat, llevat del que disposa l’article 147.
© Instituto de Mayores y Servicios Sociales (Imserso) 2009
Alguns documents poden presentar problemes de accessibilitat. L’Imserso es compromet a facilitar- los en format accessible a qui ho sol· liciti
.